Els trucadors de ferro fos o colat són més difícils de fabricar que els de llautó, perquè la temperatura de fusió del ferro és més alta. Els motllos s’omplien a les foneries. 

La gran majoria de trucadors col·locats a les portes del nostre entorn van ser dissenyats  i fabricats en foneries de la Gran Bretanya. Posteriorment es van reproduir còpies dels originals en foneries d’aquí. Algunes de les peces originals portaven la identificació del fabricant que les marcava amb  referències pròpies a la part posterior de la peça. 

En aquest grup de picaportes hi ha els típics en forma de mà, que poden ser de la mà esquerra o de la dreta, amb anells a diversos dits o amb varietat de puntes en el punyet, entre d’altres varietats. També existeix un grup que tenen una doble funció, ja que a més a més de ser dissenyats per trucar, tenen un tall per passar cartes i per tant servien de bústia al mateix temps. 

Dins d’aqueta categoria, a la col·lecció, n’hi ha de molt interessants. 

• Els de Kenring and Soon, fets per fabricants britànics molt coneguts i molt habituals a les portes vallesanes. 
• El del cap de lleó, preciós que pesa mes d’onze quilos. 
• Molts d’anteriors a 1850
• Els de la desapareguda casa modernista Can Barata de Sabadell.