Aquesta col·lecció està formada per trucadors anteriors a l’any 1940 en la seva totalitat, és a dir anteriors a la segona guerra mundial (1939 – 1945). Cal esmentar que durant aquesta guerra es va fondre i consumir molt ferro per fabricar armament. Hi ha una clara diferencia entre els trucadors fabricats abans o després d’aquests anys.

La gran majoria dels trucadors estan classificats segons el material amb què estan fets i estan documentats en fitxes on hi consta les característiques, la procedència i l’origen, entre d’altres curiositats pròpies de cada peça. La major part són fabricades entre l’any 1840 i el 1940, però també n’hi ha dels segles XV, XVI, XVII I XVIII.

Els picaportes  es mostren en tres grups, segons el material amb què està elaborat i de la tècnica utilitzada en la seva fabricació: ferro forjat, ferro colat i llautó.

El trucador o picaporta és una peça que, col·locada a l’exterior de la porta d’entrada, serveix  per a trucar i  posar de manifest la presència del visitant. Es fixa per la seva part superior i al aixecar-lo i deixar-lo anar pica  a la part inferior (sofridor)  i sona.

L’existència dels primers trucadors està datada de la meitat del segle XI a la Catedral de Puy-en-Velay (capital de la comarca occitana del Velai, França). Els primers trucadors que hi havia col·locats a les portes de les cases eren en forma de martell, subjectats pel mànec que es deixava caure sobre un simple clau. 

L’aparició del timbre a la meitat del segle XIX, va suposar l’inici de la decadència dels trucadors que foren utilitzats de forma habitual fins al a la meitat del segle XX. La seva substitució va ser constant i progressiva fins arribar a tenir una funció purament decorativa. El trucador o picaporta s’ha utilitzat al llarg de més de 9 segles i ha tingut un recorregut a l’entorn de 1.000 anys de presència activa a les portes d’arreu.

La mida dels picaportes habituals, és similar a la mà humana i solen tenir un pes entre 200 i 900 grams, en funció del material amb què han estat fabricats. Existeixen trucadors excepcionals amb mides molt superiors  i amb pesos que poden arribar a  més de 10 o 15 kilograms. 

El material amb què estan fets acostuma a ser el ferro, que pot ser  ferro fos (colat) o  ferro forjat. També n’hi han de llautó o d’altres aliatges de metalls diversos i excepcionalment n’existeixen alguns fets amb fusta, que acostumaven a està col·locats en portes protegides de la climatologia.

La forma dels picaportes ha anat variat en funció de l’època, del material i de l’habilitat del seu fabricant. Alguns tenen formes geomètriques, d’altres son representacions florals i molts són  figures d’animals (zoomorfes). La varietat d’aquestes figures és molt extensa i sovint va lligada en un sentit de defensa  i de protecció de la llar corresponent. Es poden veure figures de caps de lleó, serps de tot tipus, dracs amb varietats molt diverses (dracs alats), llops, cocodrils i també  cabres, gossos, cavalls, ànecs, sargantanes i llangardaixos. D’altres, de ferro forjat mostren la figura de dos animals que molt sovint es tracta d’un cavall amb un ocell, una sargantana, un ànec o una serpent sobre el seu llom.  Els trucadors de ferro fos presenten altres varietats de figures, com gallines, esquirols, peixos i altres figures de vegades difícils de determinar; sense oblidar les figures humanes, figures mitològiques i les d’inspiració religiosa com àngels, querubins o déus amb més o menys bona cara. Alguns picaportes sobretot de la Gran Bretanya representen edificis singulars o inclús el propi edifici  on estaven ubicats, sobretot si es tracta de castells o d’esglésies. Un altre grup de picaportes mostra formes fàl·liques i sembla que invocaven el desig de fertilitat.

Actualment existeixen moltes col·leccions de ferro forjat. Al nostre entorn hi ha pobles molt centrats amb el ferro forjat com Alpens, Besalú i Ripoll, entre d’altres, on es fan fires i demostracions de les tècniques d’abans i d’avui de com treballar el ferro a la forja.

Al Cau Ferrat de Sitges hi ha la interessant col·lecció de peces de ferro forjat antic de Santiago Rusiñol (1861 -1931) que inclou una vuitantena de peces molt interessants de picaportes.  

També és molt important, per quantitat i qualitat, la col·lecció del pintor J.L.Henry Le Secq des Tournelles (1818 – 1882); exposada a l’església de Saint Laurent, a la ciutat de Rouen (Normandia, França). Es tracta d’una exposició permanent de peces de ferro forjat de tot tipus amb una secció específica dedicada als trucadors de porta, amb una seixantena de peces molt bones.

També és coneguda una col·lecció particular de l’artista d’origen rus i pioner de l’art modern iranià, Marcus Grigorian (1925 – 2007). La col·lecció és molt variada i està formada per objectes diversos i artefactes d’art iranià i rus, que inclou rajoles, aixetes, claudàtors i màquines de cosir, entre altres, i inclou una trentena de picaportes antics. Aquesta col·lecció ha estat  exhibida a varies ciutats del mon i actualment està exposada al Museu d’Art de Yerevan, capital d’Armènia. Aquest col·leccionista era un apassionat dels trucadors i explica que en determinats països en col·locaven  dos  a cada porta; un pels homes i l’altre per les dones, amb l’objectiu que les persones de la vivenda poguessin identificar pel diferent so si el visitant era home o dona ( són peces d’aquestes característiques: TAS 307, TAS 308  i TAS 005). 

És important esmentar la interessant col·lecció particular de ferro forjat del Sr. Luis Elvira, que constitueix el Museo del Hierro d’Orpesa (Castelló). Aquest museu, exposa peces de ferro forjat, de mida gran com portes, reixes d’església o baranes fins a peces petites com claus, picaportes… Vaig tenir la sort de gaudir d’una relació personal amb aquest gran gestor en la compra/venda de ferro forjat, que deia que aquest museu era l’exposició de tot el ferro que no havia pogut vendre. El Sr. Luis Elvira em va ensenyar molts detalls com poder datar l’època de les peces de ferro o conèixer algunes tècniques de la seva conservació.

Existeixen molts altres museus que exposen trucadors, però generalment tenen poques peces exposades, encara que acostumen a ser de bona qualitat. Per exemple l’Hermitage de Sant Petersburg que mostra dues peces excepcionals.

Per altra banda és curiosa i diferent l’extensa col·lecció de fotografies de picaportes que ha recopilat el Sr. Antonio Delgado. És una col·lecció organitzada per àrees geogràfiques i que es pot veure a la pàgina web: Antonio Delgado picaportes.com

Actualment, comença a ser bastant habitual, veure trucadors amb aparença de ferro forjat antic, però són còpies recents elaborades amb ferro fos. Molts d’aquests procedeixen de la Xina.